El Tribunal Suprem en la seva sentència nº 875/2023 de 27 de juny de 2023, resol que la retribució no ha de ser necessàriament aprovada en Junta General.
La qüestió de la deducció de la retribució dels administradors com a despesa a l’Impost sobre Societats, des del Cas Mahou, ha estat un tema controvertit i ha originat múltiples problemes a les empreses i una àmplia litigiositat que, al seu torn, ha provocat diferents consultes vinculants, resolucions i sentències. Això ens ha portat a través d’una muntanya russa, que no sembla que acabi mai.
Sembla estar clar que el càrrec d’administrador és gratuït a menys que els estatuts socials estableixin el contrari.
El Tribunal Suprem ha indicat que la remuneració dels administradors s’ha d’ajustar a les normes previstes sobre aquestes retribucions a la Llei de societats de capital. Per tant, que no figuri als estatuts que el càrrec d’administrador sigui retribuït implica la no deduïbilitat de la despesa (TS 26-09-13), ja que es considera una liberalitat.
D’altra banda, va aparèixer la teoria del vincle, que estableix que quan un administrador és alhora un alt directiu, la relació mercantil que té com a administrador absorbeix la relació laboral.
Això té conseqüències, ja que la retribució tant del càrrec d’administrador com la d’alt directiu està sotmesa a la legislació mercantil i, per tant, perquè la despesa sigui deduïble a l’Impost de societats, és necessari que els estatuts estableixin expressament que el càrrec d’Administrador és retribuït i cal complir amb el que indica la legislació mercantil i els estatuts socials.
En conseqüència, la relació mercantil de l’administrador pot ser compatible amb la relació laboral comuna, però no amb l’especial d’alt directiu.
Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 5 de maig de 2022, relativa a un ciutadà de la República Txeca, estableix que no s’exclou l’existència d’una relació laboral pel fet d’acumular funcions de director i conseller d’administració. Això pot ser útil com a argument per a una defensa en aquest sentit.
Hi ha hagut sentències de tribunals superiors de justícia que han aplicat criteris més suaus i altres més restrictius (Tribunal de Justícia de Madrid, sentència 475/202 de 3 de novembre).
L’Audiència Nacional en la seva sentència 4786/2022 de 3 d’octubre de 2022, admet la deduïbilitat de la retribució dels administradors, en determinades circumstàncies, tot i que no consti als estatuts. No obstant això, cal tenir en compte que les sentències de l’Audiència Nacional no constitueixen jurisprudència ja que, segons el disposat a l’art. 1.6 del Codi Civil, únicament procedeix aquesta qualificació quan existeixin dues o més sentències en el mateix sentit i davant supòsits similars per part del Tribunal Suprem.
El Tribunal Suprem en la seva sentència 875/2023, de 27 de juny de 2023, interpreta que la retribució serà deduïble si aquesta està comptabilitzada, acreditada i prevista als estatuts socials, sense que sigui necessari que s’aprovi en Junta General, el que alleuja criteris anteriors.
Pel que fa a les societats unipersonals, el Tribunal determina que no s’ha d’exigir el requisit de l’aprovació en Junta General. Vé a dir alguna cosa que semblava una obvietat, però que ha costat molt que s’admetés.
És possible que apareguin noves resolucions del Tribunal Suprem a les quals hem d’estar atents i que esperem facilitin la deduïbilitat les retribucions dels administradors.
En tot cas, el prudent és respectar la regulació mercantil, establint en els estatuts socials la retribució i aprovant-la a la junta general, a més de fer-ho constar a la memòria anual.