Els obligats tributaris han de tenir operatius els sistemes informàtics, tal com preveu la norma, abans de l’1 de juliol de 2025.
Els productors i comercialitzadors dels sistemes informàtics de facturació han de posar-los al mercat en un termini de 9 mesos des de l’aprovació de l’Ordre Ministerial.
Aquesta norma genera obligacions diferents de les que imposa la Llei Crea i Creix, en relació amb la facturació electrònica.
Quan ens referim a “factura” s’ha de comprendre tant la completa com la simplificada.
Per complir amb aquestes obligacions existiran les següents opcions:
- Un sistema informàtic propi, degudament certificat, que compleixi amb les normes exigides pel Reglament. S’admet la possibilitat de fer servir un mateix sistema informàtic per diversos obligats tributaris, complint els requisits per separat per a cadascun d’ells.
- Un sistema informàtic desenvolupat per l’Administració Tributària amb aquest propòsit.
Essencialment, l’aplicació informàtica ha de garantir la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres de facturació. En cas que es necessiti corregir o anul·lar una factura, s’ha de realitzar un registre posterior, deixant inalterades les dades originals.
A més, l’obligat tributari ha de poder remetre, per mitjans electrònics, a l’Administració Tributària de manera instantània i dur a terme un registre de facturació de forma simultània o anterior a l’expedició de la factura.
L’Administració podrà personar-se en el lloc on s’empri el sistema informàtic i accedir directament a la consulta i a la resta de funcionalitats exigides sobre la informació dels registres de facturació, així com descarregar-lo o copiar-lo.
S’ha de generar empremta o “hash” als registres de facturació, així com signar-los electrònicament.
A més, s’estableix la possibilitat que, de forma voluntària, es remeti de manera immediata i segura a l’AEAT tots els registres de facturació.
Si el sistema compleix amb els requeriments d’aquest Reglament, tindrà la consideració de “Sistemes d’emissió de factures verificables” o “Sistemes VERI*FACT”. En aquest cas, no se’ls requerirà la còpia de registres.
Si s’opta per aquesta possibilitat, no serà necessari tampoc realitzar la signatura electrònica, bastarà amb l’empremta “hash”.
Al seu torn, els destinataris de les factures amb la informació enviada per aquests sistemes a la Seu de l’AEAT podran verificar en línia aquesta informació i descarregar-la.
L’enviament voluntari dels registres de facturació a l’Agència Tributària permetrà que aquesta pugui portar directament els llibres registre d’IVA per facilitar-los la presentació de les declaracions.
Tot això no s’aplicarà, entre d’altres, als contribuents en recàrrec d’equivalència i règim simplificat d’IVA i als que el Departament de Gestió autoritzi a no emetre factures.
Tampoc s’aplicarà als contribuents que portin els llibres registre a través de la Seu electrònica de l’AEAT (SII).
Es permet que les noves obligacions puguin complir-se pel destinatari de l’operació o per un tercer.
També es possibilita que, de forma voluntària, el receptor de la factura faciliti les dades contingudes al codi “QR” de la factura, sense que aquest enviament d’informació tingui la consideració de denúncia pública.
En definitiva, ens imposen més obligacions sota el pretext de simplificar la nostra gestió.