Consideracions
L’empresa familiar juga un paper fonamental en l’economia global. La seva contribució al desenvolupament econòmic, al PIB i a la creació d’ocupació és molt significativa.
Segons un informe de l’Institut de l’Empresa Familiar, aquestes representen a Espanya el 90% del teixit empresarial, generen gairebé el 70% de l’ocupació i tenen una facturació aproximada del 60% del PIB. Altres fonts fiables indiquen que, a nivell mundial, el pes específic de l’empresa familiar també és elevat.
És evident que aquest tipus d’empresa mereix atenció, així com protecció dins les regles del joc.
L’empresa familiar presenta avantatges competitives clares, com poden ser:
- L’entrega, la passió, el compromís, el sacrifici personal.
- Cultura empresarial basada en els valors familiars, que proporcionen cohesió interna, identitat i lleialtats.
- Agilitat en la presa de decisions.
- Confiança i comunicació.
- Visió a llarg termini.
No obstant això, també s’enfronta a debilitats, amenaces i reptes com són:
- La successió
- La gestió dels conflictes familiars
- Falta de professionalització
- Risc de nepotisme
- Falta de recursos financers
La gestió dels conflictes a l’empresa familiar és especialment crítica, ja que combina qüestions familiars i empresarials, la qual cosa pot ser perjudicial tant per a la família com per a l’empresa.
La mediació pot ser una eina valuosa per superar obstacles i facilitar la gestió de conflictes i la transició generacional.
A vegades, es culpa del fracàs de l’empresa a la falta de capacitat dels successors. No obstant això, la responsabilitat no recau únicament en els successors, ja que el fundador també té un paper important en l’èxit o el fracàs de la continuïtat de l’empresa.
Podem assenyalar alguns factors que són responsabilitat del fundador, com:
- Falta de planificació en la successió
- Falta d’ajuda als successors en el desenvolupament d’habilitats, coneixements i experiència.
- Falta d’inversió en el desenvolupament del lideratge dels successors potencials
- Control excessiu
- Falta de comunicació
A vegades el dia a dia no ens permet ocupar-nos de temes tan importants i necessaris com poden ser:
- Fomentar una comunicació oberta
- Identificar problemes subjacents
- Desenvolupar solucions consensuades
- Prevenir els conflictes
- …
En alguns casos, en les relacions entre la família i l’empresa es produeixen situacions amb un alt component emocional que dificulten els acords.
També té utilitat la figura del protocol familiar. Introduir un protocol familiar i incloure la figura de la mediació pot ser crucial en la resolució de conflictes i en la successió de l’empresa familiar.
IMPOST SOBRE SUCCESSIONS
Una activitat econòmica pot desenvolupar-se a través d’empreses individuals o a través de Societats.
Considerem el cas que una empresa estigui constituïda com una Entitat Mercantil, en la qual els hereus adquiriran les participacions d’aquesta entitat.
En les adquisicions mortis causa s’aplicarà una reducció del 95% del valor que correspongui a les participacions heretades de l’entitat. Aquest concepte de “valor” ha de matissar-se, ja que només arriba a la proporció existent entre els actius necessaris per a l’exercici de l’activitat empresarial o professional, minorats en l’import de les deutes derivades d’aquesta activitat i el valor del patrimoni net de cada entitat.
Aquest benefici s’estén al cònjuge, descendent o adoptat del difunt. Si no existissin descendents o adoptats, la reducció s’aplica als ascendents, adoptants i col·laterals fins al tercer grau.
A Catalunya es produeixen algunes particularitats com les següents:
- Són beneficiaris d’aquesta reducció el cònjuge, la parella estable, descendents, ascendents o col·laterals fins al tercer grau del causant, tant per consanguinitat, adopció o afinitat.
- La reducció també arriba a persones que mantenen una relació paternofilial de fet, incloent, per tant, els fills del cònjuge o parella de fet.
- També poden aplicar aquesta reducció persones amb vincles laborals o professionals que compleixin uns determinats requisits.
Aquesta reducció està condicionada a que es gaudeixi d’un altre benefici fiscal, consistent en l’exempció en l’Impost sobre Patrimoni d’aquestes participacions.
Per això ha de complir els següents requisits:
- a) Que l’entitat no tingui com a activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari.
- b) Que la participació de la persona difunta en el capital de l’entitat constitueixi almenys el 5%, computat individualment, o el 20%, computat junts amb el cònjuge, parella estable, els descendents, ascendents o col·laterals fins al tercer grau de la persona difunta. En el cas de participació conjunta, almenys una d’elles ha de complir els requisits relatius a les funcions de direcció i a les remuneracions que se’n derivin.
- c) Que la persona difunta hagi exercit efectivament funcions de direcció de l’Entitat i que hagi percebut per aquesta tasca una remuneració que constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal.
A efectes de complir amb el requisit de les remuneracions, també les pot percebre una persona del grup de parentiu.
Es consideren funcions de direcció, que han de ser acreditades de manera fefaent mitjançant el corresponent contracte o nomenament, els càrrecs de: president, director general, gerent, administrador, directors de departament, sempre que aquests càrrecs impliquin una intervenció en les decisions de l’empresa.
A més, el gaudi definitiu d’aquesta reducció està condicionat al manteniment dels elements adquirits en el patrimoni de l’adquirent durant els cinc anys següents a la mort de la persona difunta.
És convenient realitzar una anàlisi exhaustiva per comprovar que l’empresa compleixi clarament els requisits necessaris per gaudir de l’exempció de l’Impost sobre Patrimoni i la reducció de l’Impost sobre Successions.
El poder gaudir d’aquests incentius exigeix una cuidadosa planificació per complir amb els requisits del règim d’empresa familiar.
És curiós el que està passant ara a la Comunitat de Madrid. Les empreses no solien analitzar la possibilitat d’aconseguir l’exempció de Patrimoni, ja que com tenien una bonificació del 100%, aquest incentiu fiscal no resultava del seu interès. Amb la consagració pel Tribunal Constitucional de l’Impost sobre les Grans Fortunes (ITSGF), aquest incentiu passa a tenir un interès prioritari i ha agitat l’adopció d’estratègies pel que fa a mitigar la tributació per aquest impost.